El partido de hoy contra el Stuttgart no ha estado nada mal. Ha tenido sus momentos de fútbol brillante y los habituales sufrimientos del Barça, esta vez en forma de lesiones (Márquez y Puyol).
Thierry Henry, aún carente de velocidad, se está adaptando y adecuando al juego del Barça. Aún sigue cayendo con mucha facilidad en el fuera de juego (aspecto que incluso constantan sus compañeros evitando pasarle en muchas ocasiones), pero genera una provechosa inquietud en la defensa y, sobretodo, tiene un magnífico sentido del juego colectivo.
Veremos qué pasa el próximo domingo ante el Atlético de Madrid, un enfrentamiento que tradicionalmente ha ofrecido vistosos partidos, por lo que conviene no perdérselo.
En el futbol modern es necessita moviment, físic i pegada al davant. El barça necessita les tres coses per poder ser eficient, d'altres equips han demostrat que amb el físic i la pegada n'hi ha suficient. Som incapaços de crear ocasions de perill sense els canvis de posició, els moviments entre línies. Necessitem entrar fins la porteria.
ResponderEliminarTrobarem a faltar a Touré molt, sobretot contra l'Atlético.
Totalment d'acord.
ResponderEliminarDe fet, a l'atac patim amb defenses avançades pq. encara que creem ocasions, els devanters no són tan ràpids com els defenses rivals.
I a la defensa, patim justament pel contrari, per no ser tan ràpids com els devanters contraris.
Aquest ha esta, a més, l'esquema habitual dels partits amb l'Atético... veurem què passa.