Se entierra la sardina (algo de por sí surrealista), aspecto que nunca he entendido ya que, ¿cómo se va enterrar una sardina en aquellos lugares en los que no hay mar? (luego tampoco sardinas).
Por cierto, en cuanto a la ceniza, no es el resultado de la incineración de estas clupeifomres, sino que se elaboran a partir de la quema de los ramos del Domingo de Ramos del año anterior. Tras su bendición se colocan en la frente de los fieles como signo de la caducidad de la condición humana, como signo penitencial y de conversión. Una especie de tatuaje temporal un tanto primitivo (ya usado desde el Antiguo Testamento).
No se per quina mena d'extranyes connexions he arribat al teu blog, i només m'agradaria felicitar-te per la qualitat i varietat dels teus escrits, entre altres coses m'agrada molt el cinema i el futbol i si m'ho permets, potser algun dia comenti alguna cosa, per exemple que m'ho he pasat molt bé llegint el dialeg dels Marx, jo també sóc Marxista,....també m'agrada molt el futbol, però em temo que aquí ja no coincidiriem tant, sóc del Reial Madrid, què hi farem!, coses de la infancia....
ResponderEliminarsalut!!
Benvingudes siguin aquestes estranyes connexions... :)
ResponderEliminarBenvingut per aquí i gràcies pel comentari, que afalaga i dóna ànims.
I pel fet del Real Madrid... ningú no és perfecte! :) (en realitat, porteu ara un ritme de victòries.... uff).
Per últim, els comentaris no són només benvinguts... són la raó de ser d' Himajina... o sigui que, si us plau... quan vulguis..