El company ateneuesfèric Víctor Pàmies proposava participar en un bonic projecte anomenat aPARAULA'm a realitzar avui com un acte més (el darrer?) dintre de les celebracions per commemorar el centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (que es reuní per primera vegada avui fa tot just un segle).
La idea per celebrar-ho (alternativa a crear un “Día de” al respecte) és la de dedicar una entrada avui a una paraula, triada lliurament, apadrinar-la i explicar el motiu.
I a Himajina ho hem tingut clar des de l’inici:
IMAGINAR
Ja va dir Jules Verne que “Tot allò que un home pugui imaginar, altres podran fer-ho realitat”. I Picasso, més tard -és clar-, afegí: “Tot el que puguis imaginar, és real”. I vet aquí que aquesta idea, poderosa, és la qual inspirà el nom del blog que vaig començar ja fa 5 anys i que ja sobrepassa les dos milions tres-centes mil pàgines vistes.
Utilitzo, però, una ortografia diferent a l’ordinària (cosa que no sempre ha estat entès). I és que, fins i tot en català, són reconegudes com a pròpies (tot i que antigues) moltes formes alternatives a l’actual grafia “imaginar”. Així, el Diccionari del Català Antic (DCA) reconeix formes com:
- emiginar
- esmaginar
- himaginar
- ismaginar
- ymagenar
- ymaginar
- ymajenar
I és que, posats a imaginar, no és conseqüent fer-ho fins i tot respecte a la propia forma del concepte?
Publicar un comentario
Gracias por tus comentarios, críticas, ideas, sugerencias, inquietudes.
Sin tus aportes, todos himajinamos menos.