Artículo hoy publicado por Salvador Sostres en el diario AVUI.

Lladres de miquetes

Salvador Sostres / www.salvadorsostres.com

"Hi ha un tipus de persona, i jo ho veig cada dia, que aprofita l'oficina per realitzar les seves trucades personals des del telèfon de l'empresa; o per jugar amb el Facebook, també en hores que et paguen perquè facis feina. Són estafes de baixa intensitat, però estafes. La gent que ho fa es deu considerar honrada perquè no atraca farmàcies o supermercats, però són petits delinqüents, lladres de miquetes, atracadors de curta volada. Si a fi de mes suméssim la petita estafa de cada dia, les estones de Facebook i el preu del conjunt de telefonades, el pessic seria considerable. Hi ha la sensació general que a l'empresari no li ve d'aquí, i que això és com l'hora d'esbarjo. Desaparegut el rigor formal, i l'exigència de cap etiqueta per anar a treballar, la cosa s'ha anat degradant fins que hem extraviat també el rigor moral i les bones maneres: i ara telefono a la tieta de Montornès, i ara a l'amiga de Manresa, i sempre des del telèfon de l'empresa. O bé em connecto al Facebook per veure si ja m'ha escrit aquella pelandrusca. Treballar és una altra cosa, una altra exigència, un altre rictus. I no la picaresca de la minyona que es depila amb els estris de la senyora quan sap que ets de viatge, o allò que fan també de desviar algun article de la compra cap a la seva llar. A la gent no li agrada treballar. Exigeixen augments, però si els descomptéssim el preu de les telefonades personals, les hores que es passen jugant amb el Facebook, i ja no parlem de les vegades que baixen a fumar, fins i tot en temps de crisi, l'empresa tancaria cada exercici amb guanys. Hi ha molt gandul, molt lladre i molta barra. I també, i sobretot, d'altres companys que han de treballar molt més per culpa de tots aquests bandarres."

thief Aún matizable, no está falto de razón. De hecho, sobre este particular (y más cosas) recientemente comentaba cosas en el blog txapulinero, y no es menos cierto que la realización de protocolos sobre el uso adecuado de los medios empresariales (desde móviles, visas, ordenadores, teléfonos, agendas, coches e incluso pisos) forma parte del repertorio de trabajo legal que suelo realizar y que además de multinacionales, cada vez más se extiende a todo tipo de corporaciones públicas y privadas.

Nota: Mejor no explico cómo un amigo pompeufabriano me ha hecho llegar el vínculo al artículo expuesto. Paradojas.

Publicar un comentario

Gracias por tus comentarios, críticas, ideas, sugerencias, inquietudes.
Sin tus aportes, todos himajinamos menos.

(c) Daniel Vidal. Con la tecnología de Blogger.
 
Top