Tenía ganas de nuevos “Días de” argentinos.
Así, un 22 de octubre de 1977, a seis meses de que un grupo de madres comenzara a rondar todos los jueves alrededor de la Pirámide de Mayo, doce mujeres decidieron unir sus esfuerzos para encontrar a los hijos de sus hijos, secuestrados por la dictadura. Se identificaron como "Abuelas Argentinas con Nietitos Desaparecidos", aunque más tarde adoptaron el nombre con que se las reconoce en todo el mundo: Abuelas de Plaza de Mayo.
Hoy, la jornada recuerda dicha búsqueda así como el derecho de todo el mundo a tener una identidad.
Casualmente (o no), hoy en La Vanguardia hay (con referencias en la portada) a un interesante artículo acerca de la “búsqueda de las raíces propias”, una moda muy extendida en USA (aunque no creo que menos que aquí) en la que se usan, incluso, análisis de ADN.
Una de les conferències més emotives a les que he assistit la feia la presidenta de Abuelas de la Plaza de Mayo. En realitat era una taula rodona on diversos represaliats per diverses dictadures sud-americanes explicaven la seva experiència, sempre de lluita política, excepte en el cas d'aquesta senyora. El seu relat de com havien buscat als seus néts, primer en les comissaries on havien estat els seus pares, desprès en escoles bressol, desprès en escoles de primària, de secundària, universitats...va fer posar els pèls de punta i emocionar a més d'un del públic, majoritàriament integrat per advocats ja curtits.
ResponderEliminarEl dels néts desapareguts és un drama continuat, que potser no es resoldrà mai perquè aquestes senyores moriran sense trobar als seus néts. Aquestes infàmies no s'han de repetir.